Ja ha passat la berbena de Sant Juan i tenim l’estiu aquí, les nits son curtes però amb aquesta posta de lluna ens gaudeix moltíssim una passejada per la seva platja, que al mateix temps ens il·lumina tota la badia.

La Lluna és creixent durant el període comprès entre la lluna nova i la lluna plena. La superfície il·luminada augmenta cada dia. Quan observem la Lluna al cel des de l’hemisferi nord, es veu a simple vista si està en fase creixent: la part il·luminada dibuixa un semicercle en forma de “D”.

M’agradaria fer esment un preciós relat de Monte Farrés <<Abraço el reflex de la lluna>> que recordo sempre quan miro el reflex de la lluna sobre el mar de la badia de Sant Antoni

Abraço el reflex de la lluna,
el so de les ones m’hipnotitza,
alcen el vol les gavines, mar enllà.
Aquest és el fons blau dels meus somnis:
roques nues, troncs salats,
algues que suren, crancs 
que dansen dins l’aigua,
brisa, sol, ombres.
Segueixo somiant,
dia i nit, recollint la meva olor
entre els teus dits.
Fosca: el color del cel quan està trist,
una imatge solitària, descalça,
camina mar endins 
on els somnis es fan realitat.
Allà, on l’aigua és transparent com l’ànima,
allà, on perdre-ho tot, és màgia.
Ho confesso. Sóc feliç dins els somnis.

27 de Juny de 2013  Φ  Espigó Costa Brava